Quien la sigue la consigue!
Estimats i estimades Ribaleres!
Feia dies que no us deia res, eh? És que hem tingut tanta, tanta feina, que no sé ni com explicar-vos-ho perquè us feu una idea…
Vam començar la setmana (que per cert, ara me n’adono que se’ns ha passat volant) intentant concertar entrevistes amb els organismes oficials. Després d’un dilluns genial on semblava que tothom ens estava fent cas… vam arribar a dimarts, que havia de ser el dia de les reunions ja amb l’alcalde i amb el director regional d’educació.
Doncs bé… el dimarts no va anar tant bé… ens vam trobar de secretaria en secretaria, passant d’un “vuelva usted mañana” a un”no se encuentra en este momento”, “está reunido”, “está fuera”, etc. I així durant dos dies. Us podria enseñar moltísimes fotos com aquesta:
Tot i començar a estar desmoralitzats amb totes les negatives i totes les portes tancades, vam decidir seguir amb la nostra estratègia de pressió utilitzant els mitjans:
I la veritat és que al final ha sorgit efecte sortir en la mateixa edició que les notícies que parlen de la vaga de miners, la següent vaga general i les notícies sobre les carreteres que hi ha tallades a causa de les pluges (aquí a Abancay no ho estem notant, però pels voltants està havent força esllavissades i rius desbordats).
I just el dia després d’aquesta darrera entrevista (han estat tres al llarg de la setmana) vam aconseguir reunir-nos amb el que seria el nostre conseller de benestar social i el regidor d’educació. No ens ho podíem creure!!!!
Però és que a més, posteriorment, vam poder tancar una entrevista amb l’alcalde (que estava resultant més inaccesible fins i tot que els càrrecs de govern regional, tot i tenir un carrec menor…) i…. agafeu-vos… portar-lo fins el terreny on tenim previst el nou local!!!!
L’haurieu d’haver vist amb por d’embrutar-se les sabates… no és que vulgui ser dolenta, però ens hem trobat amb un alcalde una miqueta… especial. Així com hem tingut la sort de trobar-nos amb un Germà Director de La Salle súper proper i súper animat, i un regidor de Benestar súper interessat amb el projecte… l’alcalde és lleugerament més distant.
Però bé, el cas és que al final, no sabem ben bé perquè (o si) li hem caigut en gràcia i va acceptar acompanyar-nos, i perquè quedi constància, aquí va la foto:
I el resum de totes aquestes primer negatives i després reunions exitoses, hem pogut tancar els següents acords:
La regidoria de benestar de govern regional ha acceptat replicar el projecte en diferents barris i asumir el sou dels tutors (i convertir-lo en un sou real i no només en una propina).
I la municipalitat (l’alcalde) ha acceptat asumir les despeses de reforma del nou local.
Jo no vull cantar victòria fins que no ho vegi, perquè mai se sap, però… pinta bé no????









