I de nou estic aquí…
I de nou estic aquí… després d’un any..però aquesta vegada sense la Bea… De nou al meravellós Hostal Iquique a Lima on sempre ens tracten de meravella, de nou fent temps per agafar el bus a Abancay, però sense la fantástica papallona que m’acompanyava l’any passat!
No us penseu que estic sola eh? M’acompanya l’Osvaldo, i en una semana arriben la Raquel i l’Eva! Així que estic acompanyadíssima!! Són un grupet maquíssim que ja us aniré presentant a mesura que passin els dies i els articles del blog.
Però el cas és que ells no em faran d’acompanyants ben bé en el centre de reforç escolar, ja que venen a gravar un documental sobre el projecte, no a trencar-se el cap amb mi sobre com s’han de fer les coses per treballar el lleure en un país tant diferent al nostre. Així que sembla que será tot moolt diferent a l’any anterior.
Tot i que sembla que de moment les coses es repeteixen com si estiguessim al “dia de la Marmota” (mateixes hores de vol, mateix hostal a Lima, mateix taxi des de l’aeroport…), la veritat és que en el fons és tot completament diferent.
Tal i com deia, aquest any no compto amb el recolzament a l’hora de prendre decisions i de preparar coses que tenia l’any passat amb la Bea, i això ho trobaré molt a faltar.
Per altra banda, aquest any som un equipàs de quatre, cosa que pot tenir moltes avantatges a l’hora de cobrir les hores mortes que sempre existeixen a Abancay.
A més, venim amb el projecte super concret de gravar unes imatges que ens serveixin per muntar un documental posteriorment, i això será molta feina segur!
Seguim amb que jo ja coneixo la realitat que em trobaré, i espero que això em faciliti la feina aquest any; ja sé quines són les facilitats i quines les dificultats que presenta una ciutat com Abancay, així que no aniré tant perduda com l’any passat.
També conec el projecte i les persones que el formem, i també els organismes que ens poden donar un cop de mà.
Així doncs espero que tot això que ja sé em permeti intentar aconseguir algunes de les coses que vam demanar-los-hi als Reis Mags l’any passat. Qui sap? Potser quan arribem a Abancay demà al matí ens trobem que ja hi ha algunes que s’han complert… no?
Ja us informaré de si ha estat així o no… No teniu tantes ganes de veure els nens i nenes del CEAT com jo?
