El Blog de Ribals

Els caps de setmana tan gustosos com sempre …

El dissabte a Curahuasi i al Canó de l’Apurímac. Segons sembla, un dels Canons més grans del món. I després d’haver de “negociar” el preu del “carro” (arribant a estalviar 15 sols), empènyer per treure’l del fang unes quatre vegades, recollir una dona indígena amb certa olor a alcohol i brutícia i amb nadó a la gepa, caminar contra el vent durant uns 20 minuts amb el taxista com a guia … va merèixer la pena.

El diumenge a Ampay. I després d’una hora esperant a les nostres guies (les profes), 10 hores de passeig, mullar-nos fins als ossos, caminar entre la boira fins perdre’ns, trobar unes cabanes, “contractar” esporàdicament a una nena perquè ens guiés, gairebé escalar per camins de cabres … va merèixer la pena.

I entre setmana …

Vam començar el dilluns “donant-los el toc” als professors perquè arribin a l’hora i es programin les activitats d’una vegada. Sembla que ha sorgit efecte i aquesta setmana les coses han funcionat una miqueta més a “la catalana”. Vam seguir el dimarts trencant amb les formacions militars per començar a fer cercles on tots els infants es puguin veure les cares, i sabeu què? Hem introduït la “Gossip Box”!!! Els encanta!
Però … “no se vayan todavía, aún hay más”!

Després d’arreglar el terra, els obrers van deixar un munt de sorra, i què hem fet amb ella? El sorral! Vam haver de carregar uns troncs de fusta de més de 50 quilos totes soles i palejar sorra fins a les agulletes, però … va merèixer la pena.

Sembla com si els Reis Mags ens haguessin escoltat una mica, fins i tot sembla que de l’escola d’educació especial sobren alguns xandalls que els dóna el govern i ens els cediran per al CEAT. Ara només faltaria que ens caigués un local del cel, no?.

També hem tingut temps de seguir amb les formacions per els i les professor / es, i en una d’elles vam estar parlant extensament sobre la necessitat de posar límits (que falta venia fent) i donant estratègies per poder posar-los de forma respectuosa i sense violència. I és que un dels problemes que veníem observant en el CEAT és que deixen als infants fer el que volen perquè no saben com frenar-los sense cridar o castigar. I la veritat és que també estem veient resultats, tant de bo durin …

I per acabar la setmana amb una guinda final, ahir divendres, inauguració amb èxit, amb chicha morada, (una beguda típica d’aquí que està boníssima, si trobem blat de moro morat a la tornada ja us la prepararem), crispetes, chifles (rodanxes de plàtan fregides ), camote (rodanxes de moniato fregides), galetes de xocolata i brindis inaugural amb moscatell!

Així que, en resum, va merèixer la pena!

Després d’una petita excursió el diumenge a l’Oest més llunyà (i si no, digueu-nos que us sembla aquesta foto, només falta una bola d’aquelles de les pel·lícules), hem començat de nou una setmana laboral.

El dilluns vam fer una petita reunió, en la que van quedar coses per parlar, però que a l’equip se li va fer llarga! I això que després els vam convidar a dinar! Realment els ritmes d’aquí i d’allà no s’asemblen gens! Sabem d’algunes persones que ja s’estarien estirant dels cabells (a mi m’ha sortit una cana…). Tot i que també en sabem d’altres que s’ho prendrien amb més paciència que nosaltres, que som una mica exigents…

Bé, el cas és que després de la reunió i del dinar, ens en vam anar al CEAT. Era el primer dia que anàven a fer una cosa que els profes d’aquí anomenen activitats permanents. Ens ho havien estat explicant i no ho haviem entès massa bé… Que si és un espai on els nens se socialitzen, expliquen les coses que volen a la resta, perden la vergonya… Una imatge val més que mil paraules:

Si, estan formant en filera d’un, cada curs una fila. I diuen quelcom així com:

Formen. Cuadren columnas. Firmes. Descansen. Atención!!!

No ens ho podiem creure!!!!!! Però no us amoïneu, dilluns tornem a tenir reunió i canviarem això, a partir d’ara… cercles!!! Bé, com que no volem imposar res els hi proposarem i ho provarem una setmana, a veure que els hi sembla. Els hi volem explicar que és una mica més democràtic i que és més fàcil que els nens i nenes estiguin atents, ja que en comptes del clatell del davant, es veuen tots les cares. Ja us explicarem com va…

Parlant de formacions, hem començat també les formacions de l’equip. Vam començar amb una formació sobre pedagogia, què vol dir educació, què vol dir ser educador, etc. I és que aquí ténen una idea bastant escolar d’educació i els volem ampliar la concepció… I ahir vam fer una formació sobre jocs per donar-los-hi recursos. No hi ha massa fotos perquè hem gravat un vídeo, però us en deixem una, ok?

I l’altre pseudo-projecte que hem començat és el d’oferir un espai pels nens i nens que encara no van a Primària i que per tant no es poden apuntar al CEAT, però que tota la tarda ronden per allà els voltants sense cap adult que els cuidi. Amb aquests nens no programem activitats, només els acompanyem en els jocs que ells sols proposen, i la veritat, no necessiten gaire cosa més que la presència d’un adult que els doni seguretat, s’ho passen pipa jugant solets, i com que hi ha sorra i fang per parar un tren, doncs vinga a fer castells i “plantar arbres”!!!

Com podeu veure seguim anant de bòlid!!! Tant que devem algunes respostes a alguns mails!!!! Intentarem fer-ho el cap de setmana, ok?

Els nens i nenes, sorprenentment, tenen més ganes de fer els seus deures que de jugar, el que ens ha proporcionat algun petit moment de frustració. Imagineu-vos. Falta una professora. L’oportunitat per ensenyar als nens i nenes una altra cosa. Jugar!!!

- “Professora, preferim fer les nostres tasques” – Luz, de 7 anys.

La Sandra, respira, es resigna i els ajuda en les tasques …

Segon round. Els nens de secundària ens demanen gairebé plorant (literal) que els inscriguem al CEAT. No hi ha ni recursos materials, ni infrastructura ni professorat per atendre’ls. Amb aquest entusiasme no els podem deixar sense alternativa. Així que els proposem anar a aprendre jocs nous a una pista que hi ha prop l’endemà. La Sandra i la Bea es preparen tota una llista de jocs dinàmics. Arriba el dia. Ens acostem a la pista i els xavals seuen a les grades … La Bea i la Sandra els animen a participar … Res a fer. Hi ha uns nois més grans a la pista i els fa vergonya. Apareixen tres pilotes rodant i la Bea i la Sandra queden en un segon pla. La qual cosa no seria un problema si gaudissin del joc creat per ells mateixos. Però el resultat és un continu pilotejar pilotes sense sentit ni diversió.

I en veure als nens amb tantes dificultats, de relació, de joc, de presa de decisions, d’assertivitat, ens han sorgit un milió d’idees. Idíliques, és clar. Però no menys “expressables”,. Aquí van!:

Estimats Reis Mags:

Ens agradaria poder construir un local propi, i invertir en materials i espais adequats per al joc. Que funcionés també als matins per atendre els que encara no van a l’escola (2-5 anyets). Un local amb sorral, una taula d’aigua, gronxadors, materials Montessori, fustes, pintures, plàstics, teles …
Vaja, tota una escola bressol!

El local, és clar, seria prou gran per poder acollir, a les tardes, a nens i nenes des de 2 a 15.

Estaria obert des de les 15,30 fins les 19,30 per tenir temps per fer els deures -és veritat que ho necessiten- i aprendre jugant.

També ens agradaria que un dels vostres patges ens portés “refrigeri” (un snack) per a cada nen, perquè no tots s’alimenten adequadament.

Potser un d’aquests paquets amb roba que envieu a Europa a aquests nens amb tantes coses, s’us podria extraviar fins aquí. Doncs a la Patibamba el celebrarien amb gratitud, i per allà potser ni el troben a faltar.

Si a més convencessiu al Govern del Perú d’implementar la carrera d’Educació Social, podríem comptar amb professionals de l’àmbit. Doncs aquí van una mica perduts amb l’assumpte encara que tenen molta voluntat!

Esperem ansiosament el 6 de gener de 2012,

Bea i Sandra.

No creieu que li deixem tota la feina als Reis ja que per experiència sabem que no sempre et regalen el que els demanes …. Així que hem començat a demanar al Govern!
I com en aquest tampoc confiem molt, hem programat una formació d’educació social per als professors del CEAT; hem demanat roba als veïns i escoles; hem contactat amb una associació que fa educació de carrer (ens han demanat formació); anem a comprar materials per als més petits (amb ajuda dels nostres patges particulars treballadors de Ribals); dedicarem un espai fora del CEAT als que encara no han començat l’escola i als que ja van a secundària, i un llarg etcètera que està per arribar …

En fi, anem a fer-los-hi la competència als Reis i al Govern!

Bé, aquí estan les fotos promeses …

No hem acabat del tot, però té bastant millor aspecte que el primer cop que vam entrar, no?
Quan  professor / es i infants comencin a penjar dibuixos, làmines, etc. quedarà bastant bonic!

La setmana ha passat volant, i en canvi ens sembla que fa mil anys que vam arribar aquí, el temps té un altre ritme a aquest costat de l’Atlàntic.

Ens hem passat la setmana comprant materials per arreglar el local (personalment gairebé em dóna un cobriment de cor, una hora i mitja vam trigar a comprar dos pots de pintura, un segelladora i cinta de carrosser !!!!!!!!!) . També hem estat treballant dur al local, polir la paret, pintar, netejar, traslladar taules, cadires, llibres, …

Els abanquins (o com a mínim l’equip de professorat del CEAT) estan sorpresos del que treballem i de com ens hem implicat amb les tasques físiques. Nosaltres creiem que treballem normal, però clar, si ho comparem amb el ritme que acostumen a portar ells / es, potser sí que tenen raó …

La veritat és que ha estat divertit, els i les infants del barri s’han implicat molt, tenen molta necessitat que algun / a adult / a els faci cas, i de seguida que et poses a jugar mínimament amb elles, te’ls has ficat a la butxaca.

La relació amb les mares que han vingut a inscriure’ls també ha estat interessant. Són mares de famílies amb pocs recursos, però amb moltes ganes de fer coses perquè l’educació dels seus fills / es sigui el millor possible.

En alguns casos ha estat complicat aconseguir que vingués algun adult acompanyant als i les infants, i quan ho hem vist més difícil hem permès que s’inscribissin sol / es, ja que hem cregut més important que puguin asistir; més endavant intentarem visitar a casa seva per poder conversar amb els adults que els cuiden, si és que n’hi ha … (ens han explicat que alguns / es dels i les infants viuen sol / es).

Ens estem mobilitzant també juntament amb les famílies usuàries i els veïns del barri perquè el Govern d’Abancay arregli el terra de davant del local (és de terra, i en estar desnivellat entra fang dins el CEAT) i perque el que vindria a ser el Ministeri d’Educació ens faciliti suport econòmic i/o material.

Així que, en resum, la setmana ha estat bastant profitosa, ja que a més de tot el treball (i ens hem deixat d’explicar la reunió amb l’equip i el trasllat dels mobles), també ens ha donat temps de tenir un dinar ” oficial “amb les professores de l’escola especial on estem dormint i els germans de La Salle, assistir a l’elecció de la senyoreta de carnaval (un concurs de bellesa amb totes les de la llei, per veure-ho), anar a una festa tradicional i visitar una família que hem conegut, així que com podeu veure, no perdem el temps !!!!!

Ja van passar les vacances de la majoria de peruans i peruanes, ja que febrer és com el nostre agost d’allà (sols que només té 28 dies …)

Després d’hores d’espera per veure un acte, ja que ningú sap quan succeiran, i omplir la nostra nevera de les més suculentes verdures i fruites de la fira (mercat) de diumenge, ahir vam poder començar a treballar amb tot l’equip.

Així doncs, avui dimarts 1, com deia el nostre calendari: a pintar !!!!! I “la pasamos requetelindo”, il.lusionades amb el projecte, igual que els professors i professores, i nenes que tenen tantes ganes de començar que ens van ajudar a pintar per a acabar com més aviat