El Blog de Ribals

Com ja us vàrem comentar, part de l’staff de Ribals ens vam apuntar a fer la primera cursa internacional Trail Cap de Creus. El repte era engrescador 100%: 24 Km corrents pels massissos del Cap de Creus, desnivell acumulat positiu de 1.400m, i una orografia molt exigent!

Com no podria ser d’una altra manera, aquest va ser el tercer acte de la sèrie d’actes de celebració dels 20 anys de Ribals.

Al final vam fer la cursa en Pau Pedrosa, en Roger Villena, en Marc Turell, en Jordi Pérez i jo, en Jordi Arregui. Els nervis de la sortida de seguida es van esvaïr, en una festa de l’esport que és correr per terrenys trail.

Aquestes son algunes de les fotografies que vam fer. Com veieu, la bandera de Ribals la vam portar fins a les cotes altes del Cap de Creus!!!

Va ser una experiència impressionant, que la vam afrontar amb moltes ganes i il.lusió. Va ser dura, però vam deixar palès que amb esperit de superació tot queda enrere!

L’any vinent repetirem! segur!

Ah! i els companys de Club Elements Jordi Funollet, David Castillo, David Funollet i Jordi Rius van fer la cursa de 42 Km!! Tots van fer unes xifres astronòmiques, pero sobretot en Jordi Funollet, que va quedar 4rt a la general!!! Molt bé nois!

Com cada any quan arriba la primavera a Ribals fem unes sessions de coordinació, reciclatge y convivència entre tot l’staff de monitors i responsables.

A càrrec del Roger Villena vàrem realitzar una formació en cordes. L’objectiu últim: la unificació de criteris, ara que a primavera tenim els cicles formatius,  i tocant els aspectes com són les instal·lacions de cordes, rescats bàsics i nusos de barrancs, escalada, cresta i via ferrada.

Tant per als qui no en tenien coneixements bàsics com pels monitors que sí, va ser una formació tècnica i de procediments, amb l’objectiu d’unificar de criteris. Aquests proceiments formen part del nostre sistema de qualitat, gràcies al qual vàrem ser la primera empresa catalana en obtenir la Q de Qualitat en turisme actiu.

Dissabte 14 d’abril vam fer via ferrada i barrancs pel matí, i a la tarda repàs de nusos i instal·lacions i al vespre xerrada de seguretat i coneixements basics de les activitats!

Vam ser 24 persones de les quals 9 persones ja tenien el nivell que exigim des de Ribals, cosa que els va permetre donar suport i ajudar a la resta de monitors i companys.

Aquestes son algunes fotografies de la primera sessió de formació.

A Ribals estem d’aniversari, com sabràs. I durant tot aquest 2012 ho volem celebrar fent el que més ens agrada: passar-nos-ho pipa fent esport a l’aire lliure. I ho fem portant una bandera de Ribals per coronar els cims i reptes que anem aconseguint.

Primer vàrem participar en la Buff Epic Run, la divertida cursa d’obstacles a la muntanya de Montjuich de Barcelona. En Roger Villena va motivar-nos i gravar tota la divertidíssima cursa.

Després, tots els monitors d’activitats de neu vàrem fer una baixada nocturna des del Pic de l’Aliga fins al Pla de Massella. Va ser increïble! En Marc Turell va pilotar tota l’expedició.

I de cares al maig, ja estem entrenant per fer la Trail Cap de Creus. Es tracta d’un trail running impressionant per el Parc Natural del Cap de Creus. Es celebrarà el 6 de maig, i per descomptat, allà hi serem!

Els valents que ens hi hem apuntat (de moment) som: en Roger Villena, en Marc Turell, en Joan López, en Pau Pedrosa, l’Anna Torres de Unit Elements, en Jordi Pérez (senyor 2.0)  i jo, en Jordi Arregui.

El recorregut que hem escollit és el de 24 km, que serà prou exigent com per que donem el millor de nosaltres mateixos, i no és tant exigent com el de 42 km que han escollit alguns companys de Grupo Elements. El que sí que us asseguro es que, a cada habituallament, farem una festa! Que es vagi preparant la organització, que venen els Monitrooools! 

La ruta a Wikiloc es aquesta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2507529

Si voleu participar, només cal que us inscriviu, i ens trobem allà!!

Jordi Arregui
Director de Ribals

 

Estimats Ribaleros i Ribaleres!

Aquest es el darrer post que escric des de l’altra banda de l’Atlántic. M’haureu de perdonar, péro no puc posar accents perqué el teclat que estic fent servir esta fet malbe. Aixi que no els puc posar… pero aixo no vol dir que no en sapiga eh?

Estic a la comunitat que els Hermanos de La Salle tenen a Lima. M’han acollit dos dies fins que sigui l’hora d’agafar l’avio. Son super hospitalaris i m’han rebut super be… pero tenen uns ordinadors una mica vellets, jejejeje!

Els darrers dies a Abancay van ser tan estressants que no vaig tenir temps d’escriure’us, pero la veritat es que vam fer un munt de coses!

Vam començar la setmana amb la inauguracio del CEAT. No van venir gaires families perque no ens va donar temps de fer molta difusio. L’any passat varem fer la inauguracio dos setmanes despres d’haver començat les classes, pero aquest any el Hermano Manuel ha insisitit que la inauguracio s’ha de fer el primer dia. Per una banda va ser una llastima perque hi havia poqueta gent, pero per altra banda va estar be perque si no jo no hi hagues pogut asistir…

 

 

 

 

 

 

 

No s’aprecia gaire a les fotos perqué ho hem intentat arreglar amb posters i cartells, pero les parets aquest any es veuen ben velletes. Les haguessim pogut pintar com l’any passat, peró el pressupost gairebe no arriba, i com que hem de canviar de local d’aqui uns tres mesos… vam pensar que no valia la pena.

I be, despres de explicar-los a les families com anira l’any, escoltar les paraules que tenien per nosaltres el Hno. Manuel, la professora Silvia Robles i el president de la comunitat de veins… vam passar a menjar una mica de chifles (moniato fregit), canchita pop corn (crispetes), galetes i a beure chicha morada (un refresc d’aqui que es fa amb una mena de blat de color morat bullit amb sucre, canyella i llimona).

Mentrestant els meus compis de viatge van estar fent el que no han parat de fer en tots els dies… gravar!

 La veritat es que han estat gravant tant i tant que quan hagin d’endreçar tot el material no m’agradaria estar a la seva pell…

Despres de tants dies amb ells ara trobare a faltar que gravin tot el que faig… ja m’havia començat a sentir com una super estrella…  

La resta de la setmana, despres de la inauguracio, vam anar a sopar amb totes les persones que he conegut aqui per acomiadar-me. Ens ho vam passar super be! Pero aixo no vol dir que s’acabes la feina eh? No, no, no! El dimecres, abans d’agafar el bus a la nit, vaig tenir temps de:

- Anar a visitar a la familia del Luciano, que encara no els havia vist.

-Anar a La Salle a signar el conveni de colaboracio i demanar el contacte dels Hermanos de Lima.

-Anar a imprimir un pressupost per explicar-li a la Silvia com l’he quadrat aquest any.

-Anar a Gobierno Regional a deixar els documents del projecte per replicar el CEAT a altres barris l’any que ve.

 

Deu n’hi do, eh? A la tarda encara vaig tenir temps d’anar per darrer cop al CEAT. I va ser super xulo perque vam estar jugant en un camp de futbol que hi ha a prop. A mes, hem conegut dos voluntaris catalans que de tant en tant es passaran pel CEAT per ensenyar-los-hi jocs nous. I els tutors estan molt contents, els encanta que vingui gent a ensenyar-los-hi coses noves!!!

I be, llavors si, va arribar el comiat d’aquestes persones meravelloses que son les que en realitat fan possible el projecte la resta de l’any.

I ara ja… cap a casa… a començar les estades de primavera, seguir amb les de l’estiu… el ritme de sempre vaja… esperant que sigui Març una altra vegada per tornar-los a veure!

I de pas agrair-vos a tots els que feu possible el projecte allá, i als que seguiu les nostres aventuretes amb tanta ilusio. L’any que ve podria venir algu de vosaltres, no? M’encantaria ensenyar-vos el que he viscut jo!

 

 

 

Bon dia, tarda, nit, Ribaleros i Ribaleres!

Aquest post torna a estar especialment pensat pels nens i les nenes de les escoles catalanes que ens acompanyen en aquest projecte.

Perdoneu que hagi trigat tant en tornar a escriure alguna cosa expressament per vosaltres, però és que… en les quatre setmanes que portem aquí no hem parat de fer això:

 

 

 

 

 

 

 

 

Treballar, treballar i treballar de dilluns a diumenge. Si, si, de dilluns a diumenge, perquè l’altre diumenge que vam anar al mercat també vam estar treballant, perquè també ho vam gravar…

I clar, tot i que els altres posts els podeu llegir si voleu… m’imagino que són una mica més rollo, perquè només parlen de tots els tràmits burocràtics i avorrits que estem fent per aconseguir coses pel CEAT.

Però per fi, aquest diumenge, hem pogut anar a fer un petita excursió, i menys mal…perquè jo ja torno a Lima aquest dimecres que ve, i marxar d’Abancay sense haver fet ni un dia de vacances… no m’hagués agradat gens!

Així que… aquest post és per explicar-vos el nostre dia de vacances.

 

 

 

 

 

 

 

Vam anar al mateix lloc on havíem estat d’excursió amb els nens i les nenes del CEAT l’any passat, però només amb la família de la nena del bateig.

 

 

 

 

 

 

 

El primer animal es una estruç, que segur que la deveu conèixer d’alguna excursió a una granja escola.

El següent és una llama, que dona llana i s’ha d’anar amb compte perquè si s’enfada escup, i us asseguro que no ha de ser molt agradable que un bitxo tan gran com aquest t’ompli la cara de babes…

 

 

 

 

 

 

 

El tercer animal és, evidentment, un mico. I tot i que sembla tant simpàtic… el separen dels visitants dues reixes, perquè… mossega! I té uns ullals que no donen gaire confiança, la veritat.

Després ve el puma. El de la foto té només dues setmanes de vida i ja és bastant més gros que qualsevol gatet dels que tenim a les cases. Perquè us feu una idea del tamany, el diámetre de les potes és més o menys el mateix diàmetre que el d’un got. Menys mal que no ens va treure les ungles!

 

 

 

 

 

 

 

Després vénen els cèrvols, que són semblants als nostres d’aquí però d’un color més gris. I que són súper amigables i es deixen donar de menjar sense mossegar ni fer-te mal.

I per acabar… els ulls més bonics i les pestanyes més llargues d’Abancay, la “vicuña”. Que dóna una llana millor que la de la llama (bastant cara, per cert) i que a més no escup. Si s’enfada pot ser que et tiri aire a la cara, per avisar-te, però no t’acaba tirant babes. Tot i que amb l’alè que té… entens ràpid el missatge! (I si no a la tornada li podeu preguntar a la Raquel! Jejejejeje).No us recorda la cara d’algun altre animal que viu a l’Àfrica?

I bé, després de veure tots aquests animals, menjar “chicharrón” (porc fregit), fer algunes fotos i jugar amb la Natsumi (la nena del bateig), de camí cap a casa vam trobar-nos una gàbia amb el rei dels Andes.

 

Us animo a que busqueu informació sobre perquè el condor és considerat un animal   especial aquí al Perú; perquè, tot i ser tant lleig, potser us acaba caient una mica bé.

Perquè us comenci a crèixer la curiositat us explico que pot medir fins a 1’40m i que amb les ales desplegades pot fer fins 3’30m d’amplada.

Està declarat monument natural a Chile, pot volar fins i tot a 7000 m d’alçada sobre el nivell del mar, pot menjar 5kg de carn al dia, però si fa falta pot estar dejunant fins a 5 setmanes i quan tria una parella està amb ella tota la vida.

Impressionant, no?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Preciositats precioses!!!!!

En 10 dies em torneu a tenir per terres catalanes… se m’ha passat volant!!!!! A més… aquí a Abancay em queda menys d’una setmana, perquè per tenir temps d’arribar a Lima amb marge per agafar l’avió haig d’agafar el bus el dimecres aproximadament, i avui ja és dijous!!!!

No dic que no haguem fet feina en tot aquest mes, perquè sí que n’hem fet, i molta… però com que encara no he vist els nens/es del CEAT em dona la sensació de que encara n’hauria d’haver fet molta més.

A banda de tots els tràmits amb els diferents organismes, he estat fent les formacions per als tutors/es del CEAT, i estic molt contenta perquè tinc la sensació de que han après moltes coses noves i han començat a canviar (aquest any si) la concepció de l’educació que tenien.

Han après a jugar i poc a poc s’han convertit en un equip de treball cohesionat. També han rigut i viscut experiències que eren novedoses per ells.

 

 

 

 

 

 

 

Hem tractat temes tan diversos com la programació d’activitats, les dinàmiques de grup, la prevenció de conductes de risc, l’autoritat positiva, els jocs, etc.

I tots els tutors han expressat que estan molt contents d’haver pogut participar i que han entès perquè és important l’educació en el lleure.

 

 

 

 

 

 

I jo com a formadora, la veritat és que m’ho he passat súper bé!!!!

I bé… a banda de les formacions, doncs… he fet fotocòpies, he treballat a l’ordinador, he tingut reunions, he fet programació, he buscat recursos per passar-los-hi als profes, vaig baixar un dia al barri del CEAT a veure els nens:

 

 

 

 

 

 

I també vaig baixar a penjar el cartell per començar avui a fer les inscripcions… yuju!!!! Podré veure tots els nens i nenes d’una vegada!!!! I és que… tot i que sé que la feina que he estat fent és per ells, en el seu benefici, i que té més profit que no pas que em passi hores jugant amb ells… esl trobo a faltar!!!

 

 

 

 

 

 

Aixi que avui, amb una mica de sort… a jugar!!!!!!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ja fa una colla de setmanes que vàrem començar una sèrie de píndoles formatives a mestres del CEIP Pompeu Fabra de Lloret de Mar.

Concretament, es tracta de mini-sessions formatives de 45 minuts de durada, en les que anem tocant temes relacionats amb les habilitats digitals dels mestres i professors de cicle infantil, inicial, mig i superior. La orientació de les píndoles és totalment pràctica, orientada a l’enriquiment de coneixements d’ells mateixos com a individus que cada vegada han de saber desenvolupar-se millor en l’entramat digital.

Com comenta sempre en Genís Roca, fa 10 anys tothom va haver de reciclar i adquirir nous coneixements en el camp de la ofimàtica, nous programes llavors (word, excel, powepoint…) que avui son el pa de cada dia per a molts llocs de treball. Doncs bé, a dia d’avui ens trobem en un moment semblant: qui no es recicli o adquireixi nous coneixements i habilitats en el món digital, dintre de pocs anys es pot trobar fora del que la realitat laboral necessita.

Per aquesta raó, i després de vàries reunions amb els responsables del CEIP Pompeu Fabra, des de Ribals hem fet ja 5 píndoles. Aquesta setmana fem la sisena. En elles hem tocat:

1- Píndola 1: Com buscar a Google (2 grups)
D’una manera totalment pràctica, vàrem desgranat totes les possibilitats que ofereix el cercador. Paràmetres i moltes de les opcions disponibles per afinar la cerca. Tots els mestres van disposar d’ordinador, i va ser totalment pràctica.

2- Píndola 2: Sobre la sindicació RSS
Vam incidir en la importància de saber utilitzar les fonts RSS un cop cerquem continguts que ens poden ser interessants en un futur. Mitjançant aquest botó, hom pot subscriure’s a qualsevol font d’informació regular, com un blog, una secció específica d’un diari, etc.

D’una manera còmoda, vam explicar el funcionament de Google Reader i Netvives com a sistema de gestió de les subscripcions RSS.

3- Píndola 3: Facebook
Aquest tercer mòdul el vam dedicar íntegrament a Facebook. Vam debatre sobre la frontera entre un facebook personal i un de profesional, sobre com gestionar la relació amb alumnes i pares (mitjançant les llistes d’amics), i sobre com mantenir un nivell desitjat i a mida de privacitat. Vàrem repassar totes les opcions, i vàren haver bastantes preguntes.
Aquest divendres 23 en fem la segona píndola al grup de mestres d’Infantil.

Esperem seguir durant la resta del curs amb píndoles com aquesta.

Estimats i estimades Ribaleres!

Feia dies que no us deia res, eh? És que hem tingut tanta, tanta feina, que no sé ni com explicar-vos-ho perquè us feu una idea…

Vam començar la setmana (que per cert, ara me n’adono que se’ns ha passat volant) intentant concertar entrevistes amb els organismes oficials. Després d’un dilluns genial on semblava que tothom ens estava fent cas… vam arribar a dimarts, que havia de ser el dia de les reunions ja amb l’alcalde i amb el director regional d’educació.

Doncs bé… el dimarts no va anar tant bé… ens vam trobar de secretaria en secretaria, passant d’un “vuelva usted mañana” a un”no se encuentra en este momento”, “está reunido”, “está fuera”, etc. I així durant dos dies. Us podria enseñar moltísimes fotos com aquesta:

 

 

 

 

 

 

Tot i començar a estar desmoralitzats amb totes les negatives i totes les portes tancades, vam decidir seguir amb la nostra estratègia de pressió utilitzant els mitjans:

 

 

 

 

 

 

I la veritat és que al final ha sorgit efecte sortir en la mateixa edició que les notícies que parlen de la vaga de miners, la següent vaga general i les notícies sobre les carreteres que hi ha tallades a causa de les pluges (aquí a Abancay no ho estem notant, però pels voltants està havent força esllavissades i rius desbordats).

I just el dia després d’aquesta darrera entrevista (han estat tres al llarg de la setmana) vam aconseguir reunir-nos amb el que seria el nostre conseller de benestar social i el regidor d’educació. No ens ho podíem creure!!!!

 

 

 

 

 

 

Però és que a més, posteriorment, vam poder tancar una entrevista amb l’alcalde (que estava resultant més inaccesible fins i tot que els càrrecs de govern regional, tot i tenir un carrec menor…) i…. agafeu-vos… portar-lo fins el terreny on tenim previst el nou local!!!!

L’haurieu d’haver vist amb por d’embrutar-se les sabates… no és que vulgui ser dolenta, però ens hem trobat amb un alcalde una miqueta… especial. Així com hem tingut la sort de trobar-nos amb un Germà Director de La Salle súper proper i súper animat, i un regidor de Benestar súper interessat amb el projecte… l’alcalde és lleugerament més distant.

Però bé, el cas és que al final, no sabem ben bé perquè (o si) li hem caigut en gràcia i va acceptar acompanyar-nos,  i perquè quedi constància, aquí va la foto:

 

 

 

 

 

 

I el resum de totes aquestes primer negatives i després reunions exitoses, hem pogut tancar els següents acords:

La regidoria de benestar de govern regional ha acceptat replicar el projecte en diferents barris i asumir el sou dels tutors (i convertir-lo en un sou real i no només en una propina).

I la municipalitat (l’alcalde) ha acceptat asumir les despeses de reforma del nou local.

Jo no vull cantar victòria fins que no ho vegi, perquè mai se sap, però… pinta bé no????

 

Preciositast precioses!!!!

Estem a tope!

El dijous vam acabar el dia a les 22 hores, deprés de fer una reunió amb la Sílvia (coordinadora general del projecte aquí a Abancay), el Marco (marit de la Sílvia i ex alcalde d’Abancay) i el Julio (cap d’una tele local d’aquí) i vam estar elaborant un pla d’acció per implicar a les autoritats i per exercir una mica de pressió utilitzant els mitjans de comunicació.

 

 

 

 

 

 

Després d’un debat molt interessant sobre educació i els mecanismes que ofereix l’educació en el lleure de cara a reduir diversos riscos en població amb dificultats d’integració social, vam començar a plantejar-nos quines han de ser les vies per accedir a diferents organismes oficials.

Vam decidir començar amb una mica de pressió social utilitzant els mitjans de comunicació, de cara a evidenciar que existeix una necessitat en la població abanquina que no està sent coberta pel govern d’aquí.

Un cop fet això la idea és demanar entrevistes amb la DREA (direcció regional d’educació d’Apurímac), la municipalitat (o sigui, amb l’alcalde) i un cop aquests organismes hagin reconegut el projecte (tenint en compte que l’avala La Salle) poder dirigir-nos a govern regional (el que vindria a ser la Generalitat d’aqui) per buscar recolzament també.

Va sorgir també la idea de presentar el projecte a la UTEA (universitat) per aconseguir un conveni de pràctiques de cara a que hi hagi alumnes de la unversitat que puguin donar un cop de mà als profes del CEAT i a diverses empreses mineres que estàn a l’alça  aquí per tal que puguin implicar-se en el finançament del projecte.

Després de totes aquestes idees vam decidir properes accions a nivell de mitjans i ja vam començar el dissabte a sortir a la tele!

 

 

 

 

 

 

I potser no us ho creure-ho, però ja hi ha gent que m’ha vist! D’aquí a Hollywood!!!!

 

 

 

El dilluns varem començar les reunions i formacions amb els professors i professores del CEAT.

Després d’explicar-los-hi una mica les novetats que tindrem aquest any (hi ha algunes que les vareu saber vosaltres abans que ells) varem començar la revisió del curs passat.

La veritat és que estic molt contenta perquè han fet molta feina, i tot i que encara els hi queden moltes coses per aprendre d’educació en el lleure, la veritat és que dóna la sensació que s’han esforçat molt.

 

Tot l’equip està molt motivat i amb moltes ganes, perquè després d’un ant de treballar amb els nens  i nenes de la Patibamba Baja els han acabat agafant carinyo i han anat prenent consciència de les greus dificultats per les que passen aquests nanos. Així doncs, tot i que el voluntariat no sigui el més habitual aquí a Perú, i tot i que els diners que els donem per fer aquesta feina no són molts (ja que de moment es tracta d’un sou simbòlic) estan començant amb moltes ganes de seguir treballant i seguir ajudant tant com ho estan fent.

 

Al fer la revisió ens hem adonat que algunes coses no han funcionat del tot com ens agradaria; el local és petit, no hi ha hagut prou material per fer tallers i algunes coses del material escolar s’han de canviar. Però no passa res, les avaluacions serveixen per veure que cal millorar, i farem mans i mànigues al llarg d’aquest més perquè tot allò que no hagi anat del tot bé vagi millor l’any que bé.

En canvi, també hem pogut veure que la feina ha tingut un fruit. Els professors de les escoles dels nens i nenes que venen a fer reforç al CEAT estan molt contents perquè creuen que sí que han millorat en els seus estudis, i els nanos han estat tant contents de venir que l’últim dia de classe es veu que ploraven i tot perquè no volien que s’acabés!

 

Així que, en realitat, per ser el primer any, estic molt contenta amb com ha anat tot. I ara només queda seguir treballant per seguir millorant!